Medicina de l'antic Iran

La Medicina de l'antic Iran la seva pràctica i el seu estudi a Pèrsia té una història llarga i prolífica. L'antiguitat mèdica iraniana ha estat influïda per diferents tradicions mèdiques que van venir de Grècia, d'Egipte, de l'Índia i de la Xina durant més de 4000 anys i que es va consolidar per formar un nucli de coneixements que va permetre establir les bases de la medicina a Europa en el segle xiii, escoles iranianes com l'Acadèmia de Gundixapur (segle iii), van ser un terreny fèrtil per als científics de diferents civilitzacions.^[1]^[2] Aquests puntals van ampliar amb èxit les teories dels seus predecessors i van desenvolupar sobre manera la seva recerca científica durant aquest període de la història.

Als últims anys, alguns estudis experimentals han avaluat els efectes de la medicina medieval iraniana, utilitzant mètodes científics moderns. Aquests estudis han plantejat la possibilitat de reprendre els tractaments tradicionals basats en l'evidència mèdica dels seus predecessors.^[3]

↑ Behrouz R, Ourmazdi M, Reza'i P. Iran—The cradle of science. 21 ed., Iran Almanac, 1993, pp. 115–118
↑ M. Meyerhof, Science and medicine. T. Arnold i A. Guillaume, Editors, The legacy of Islam, Oxford University Press, Londres (1952), pp. 314–315
↑ A. Gorji et al. History of epilepsy in Medieval Iranian medicine. Neurosci-Biobehav-Rev. 2001, pp. 455-461

[1] Behrouz R, Ourmazdi M, Reza'i P. Iran—The cradle of science. 21 ed., Iran Almanac, 1993, pp. 115–118

[2] M. Meyerhof, Science and medicine. T. Arnold i A. Guillaume, Editors, The legacy of Islam, Oxford University Press, Londres (1952), pp. 314–315

[ReferenceA-3] A. Gorji et al. History of epilepsy in Medieval Iranian medicine. Neurosci-Biobehav-Rev. 2001, pp. 455-461

[1]

[2]

[3]